Plantilla accessible per a Joomla!

Aspectes diferencial de la MP. "Inici Primerenc".

Article del Dr. Gurutz Linazasoro, director del Centre de Investigació Parkinson i membre del Comité metge assessor de la FEP.

Aquest article és molt interessant per a tots els malalts de Parkinson, pels joves i pels no tan joves, ja que es fruit de la investigaciò recent dins l’àrea de la patologia de Parkinson i per un especialista de la malaltia de Parkinson, com és el Dr. Gurutz Linazasoro de la clínica Gipúzcoa. Llegit pausadament ens dona una bona informació de molts aspectes sobre la MP.

INICI PRIMERENC

El concepte IP és un tant a l’atzar,ja que hi ha metges que diuen que es pot atribuir a partir del 40 anys, mentre que altres l’estableixen al 50 anys. En tot cas, el que la malaltia comenci ben prest implica diferències en:

·la etiologia (Causa/s de la malaltia) la patogenia (desequilibris funcionals propis de la MP).
·la clínica (reconeixament i tractament del MP).
·l’impacte que rep la persona diagnosticada a aquestes edats.

ETIOLOGIA

Una de les diferències etiològiques més importants és l’origen genètic.

Quan més jove comença una persona, més fàcil és que hi hagi un component genètic a la seva MP, fonamentalment una alteració del gen de la “Parquina”, que pot donar-se en un alt percentatge de persones amb Parkinson, tant més, quan més jove és l’afectat.
Una persona que comença amb 25 anys té unes possibilitats altíssimes de tenir una mutació en el gen de la Parkina, és a dir, que una persona que comença als 50 anys té unes possibilitats bastant baixes.

DIAGNÒSTIC

El procés diagnòstic també és distint. Quan un neuròleg veu una persona amb MP de Inici Primerenc té que pensar amb una serie de malalties amb resposta versemblant com per exemple la malaltia de Wilson, la distonia amb resposta a la L-Dopa o la malaltia de Huntington entre altres.

La importància d'això no està en que es tenguin que demanar diferentes proves, sinò en que diagnosticar una malaltia de Wilson prest i posar-hi el tratament adequat pot salvar la vida a la persona, o diagnosticar una distonia amb resposta a la L-Dopa implica que el diagnòstic és totalment diferent al de una MP de Inici Primerenc. Per tant és molt importat el diagnòstic.

Dins les diferències etiològiques en la MP, a dia d'avui pensam que una de les causes és la interacció entre diferents gens amb susceptibilitat amb certs factors ambientals. Aquesta és la manera d'explicar per que la malaltia de Parkinson apareix sols a algunes persones i no en tothom.

La pregunta és¿quins factors genètics, i quins factors ambientals? Això és el que avui en dia encara no es coneix.Tot això té la seva importància perque per exemple, una persona amb EP de IP i mutacions en el gen de la Parkina té unes certes diferències amb una altre persona de de la mateixa edat que no té mutuacions en el gen de la Parkina. També sabem que les persones que tenen mutuacions en el gen de la Parkina progressen  més lentament que persones amb EP idiopàtica (*), però majors de 60 anys. Una persona amb EP de inici d'abans  de 40 anys tengui mutació en el gen de la Parkina o no la tengui, té una evolució  molt parescuda.

CLÍNICA I EVOLUCIÓ

També hi ha diferències clíniques. La distonia és molt frequent en les persones amb MP de IP, molt més frequent que en persones de 80 anys. L'evolució també és diferent en les persones joves es dona una evolució lenta, i no solen desenvolupar una pèrdua de memòria. La resposta als trataments també és molt diferenta a les de les persones majors: el benefici motor és més major, però també tenen més risc de desenvolupar complicacions motores com són les discinèsies*.

Aquestes dades es treuen dels estudis realitzats a cins anys amb estimulació del nucli subtalàmic. L'edat és un factor crític, quan més jove és la persona més provable és que hi hagi èxit amb les tècniques quirúrgiques, tant amb l'estimulació subtalàmica com amb les de transplants. En estudis epidemiològics actuals s'observa que l'aparició de discinèsies induïdes per L-dopa va en relació molt directe amb l'edat. El risc de tenir discinèsies es duplica en persones que comencen abans dels 50 anys.

PLASTICITAT NEURONAL

A que són degudes aquestes diferències?
La paraula clau és la plasticitat neuronal (la plasticitat és la capacitat del cervell per adaptar-se a noves situacions).Quan més jove és una persona major plasticitat té el seu sistema nerviós. Aquesta capacitat pot ser adaptativa o compensadora (memòria, aprenentatge,...) el que podria explicar per què l'evolució de la malaltia és més lenta en les persones joves. Però també pot ser anó-mala (epilepsia,adiccions..) el que podria ser la base de les discinèsies.Això també explicaria la diferent evolució.

L'edat també influeix perque amb l'edat apareixen patologies com lesions vasculars o lesions degeneratives a altres nivells. El que contribueix a que la progressió de la MP a partir del 60 anys sia diferent a la de les persones que comencen abans.

Ideopàtica - La MP es deguda a causa/s desconeguda.

Disquinèsies - moviments involuntaris, descontrolats, produits per efecte de la medicació.

TRACTAMENT I IMPACTE

El tractament d'una persona amb MP de IP és també diferent. Precisament pel major risc d'aparició de discinèsies es procura utilitzar dosis baixes de L-dopa una vegada que no hem pogut controlar els símptomes amb altres fàrmacs, com poden ser els agonistes dopaminèrgics . A mesura que passen els anys de tratament cada vegada hi ha menys pacients que sien capaços de mante- nir-se sols amb els agonistes dopaminèr-gics, per la qual cosa al cap de quatre anys prop del 40 % dels pacients necessitarà prendre L-dopa.

A un estudi que es vafer l'any 2003 que comparava les consequències psicosocials d'una persona jove i una major amb la MP veim que la persona jove té més problemes amb el treball, té més depressió i més problemes de satisfacció conjugal. En aquest aspecte, les discinèsies efecten molt a la qualitat de vida de la persona i el que més poden empitjorar-la són la acinèsia nocturna i les discinèsies bifàsiques.

SÍMDROME DE PARKINSON

Cada vegada hi ha més tendència a parlar de Síndrome de Parkinson quan la malaltia de Parkinson comença abans dels 40 anys. Provablement, en el síndrome hi ha més d'una  causa i els mecanismes són també més diferents. Si ens demanam per què  comença més prest, haurà que pensar que és degut a que la causa és diferent,  de la mateixa manera que els mecanismes de compensació.