Plantilla accessible per a Joomla!

La Malaltia

MALALTIA DE PARKINSON: PREGUNTES AMB RESPOSTA

· PER QUÉ S'ANOMENA MALALTIA DE PARKINSON?

El paleontòleg i metge James parkinson fou el primer a descriure aquesta malaltia, a 1817, que va anomenar paral·lisi agitant i que posteriorment va passar a anomenar-se malaltia de Parkinson en homenatge al seu descobridor.

· QUÉ ÉS LA MALALTIA DE PARKINSON?

Es tracta d'una malaltia neurodegenerativa, incapacitant de progresió lenta que es caracteritza per la tremolor, bradicinèsia (lentitut dels moviments) y rigidesa creixent dels músculs. És una degeneració crònica y progresiva de les estructures cerebrals encarregades de la coordinació del moviment, l'equilibri, el manteniment del tò muscular y la postura.

· COM ES DESENVOLUPA LA MALALTIA?

La malaltia de Parkinson és conseqüència de la degeneració frls ganglis basals, àreas neuronals específiques situades a la base del cervell u encarregades de la coordinació dels diferents grups musculars y d'altres funcions. el principal neurotransmisor d'aquestes neurones de la dopamina, que es pot trobar amb una quantitat molt deficient als malalts de Parkinson.

· ES CONEIXEN LES CAUSES D'AQUEST DÈFICIT DE DOPAMINA?

No es coneix amb exactitut la causa d'aquesta malaltia. Dençà que es va descobrir al 1983 que la MPTP (un subproducte de la síntesi de l'heroina) produeix lesions similars als ganglis basals, s'especula sobre l'origen ambiental de la malaltia. També es coneixen factors genètics implicats a la seva aparició. Existeixen casos de la malaltia induïts per traumatismes, drogodependències i l'abús de medicaments.

· A QUI AFECTA?

La malaltia de Parkinson afecta per igual a homes i dones. La seva distribució geogràfica es uniforme a tot el món -no diferències racials-. ës més freqüent a persones majors afectant especialment a les persones que es troben entre els 40 i 70 anys.

· QUINA INCIDÈNCIA TÉ A LA POBLACIÓ GENERAL?

Afecta a una de cada mil persones a tot el món (encara que alguns estudis suggereixen que la prevalència real podria duplicar aquestes xifres arribant als 180-200 pacients per cada 100.000 habitants), convertint-se així en la segona malaltia neurodegenerativa en les persones majors; la seva prevalència és d'1,6% a les persones majors de 65 anys. Actualment, s'estima que a España pot haver-hi entre 75.000 i 85.000 afectats, i aquesta xifra arriba als 4 milions a tot el món, entre elles personalitats tan destacades com Juan Pablo II, o actors com Michael J. Fox, apareixent també aquest transtorn a personatges històrics com el General Franco, Dalí, Hitler y Mao Zedong.

· COM ES MANIFESTA?

Els síntomes principals són variats i diferents. Els moviments voluntàris són lents, existeix una clara rigidesa muscular i es descobreixen importants alteracions de la marxa, amb tendència a arrastrar els peus i a "bracejar" menys. Apareixen freqüents episòdis de perdua de l'equilibri. És característic la tremolor, que es sol acentuar durant el repòs. El pacient manifesta esgotament, fatiga y abatiment. És freqüent la perdua d'expresió facial. Surgeixen importants quadres depresius asociats. També són habituals episòdis de restrenyiment, excès de suor y de producció de saliva.

· QUÈ S'ENTÉN PER ESTÀDIS DE ON/OFF?

Són fluctuacions de l'estat del pacient durant el día. Es considera que el pacient està a un periode d'ON quant hi ha un control satisfactòri dels síntomes parkinsonians i és possible una activitat motora normal. en canvi, les fasses OFF s'asocien a la reaparició dels síntomes i amb una funció motora alterada. L'objectiu del tractament és aumentar la fase On al pacient.

· QUÉ SÓN LES DISCINÈSIES O DISQUINÈSIES?

Són moviments involuntaris en forma de sacsejades que solen apareixer a la major part dels pacients tractats de forma crònica amb lovodopa, de tal forma que aquets pasen d'una situació d'acinèsia -abans de la presa del farmac- a un estat d'activitat incontrolada -una vegada administrat el medicament-, cosa que impossibilita dur a terme una vida normal.

· EXISTEIX TRACTAMENT FARMACOLÒGIC PER A LA MALALTIA?

Fins al moment només es disposa de tyractaments sintomàtics, la majoria dels quals ajudar a millorar l'acció de la dopamina o potenciar la seva formació al cervell. La levodopa és, fins al moment, el farmac més eficaç.

· COM ACTUA I QUINS EFECTES TÉ AQUEST MEDICAMENT?

La levodopa, que s'ha estat utilitzant des de la dècada dels 60, és el tractament sintomàtic més eficaç en aquets moments per a la malaltia de Parkinson, reabastint els nivells de dopamina deficitarisa aquesta malaltia. Inicialment, l'administració d'aquest farmac afavoreix una milloria clínica als pacients, actuant eficaçment sobre l'acinèsia y els trastorns posturals -la coneguda lluna de mel de la levodopa-. La levodopa es transforma en dopamina als ganglis basals, aumentant els nivells d'aquest neurotransmisor deficitari.

· QUINES LIMITACIONS TÉ AQUEST TRACTAMENT?

Després de varis anys de tractament, aproximadament cinc, la levodopa va perdent efectivitat i es va associant amb importants efectes secundaris, afavorint l'aparició de complicacions motores greus que impacten negativament en la qualitat de vida del pacient y que redueixen la seva capacitat funcional.

· HI HA ALGUNA FORMA DE MINIMITZAR AQUESTES CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES DEL TRACTAMENT AMB LEVODOPA?

Les limitacions de la levodopa venen motivades per la seva escassa capacitat per mantenir-se activa a la circulació perifèrica, sobre tot degut a la ràpida metabolització del fármac, protagonitzada pels encims dopadescarboxilasa i catecol O-metiltransferasa -COMT-. En l'actualitat els comprimits de levodopa duen incorporat un inhibidor perifèric de l'encim dopadescarboxilasa. A més s'ha comprovat que la combinació de levodopa amb entacapona, l'únic inhibidor selectiu de la COMT comercialitzat en aquets moments, limita laes conseqüències negatives derivades de l'ús de levodopa, prolongant i optimitzant els seus beneficis.

· CÒM EXERCEIX ELS SEUS BENEFICIS CLÍNICS ENTACAPONA?

L'administració conjunta d'entacapona amb levodopa produeix concentracions de levodopa estables i de més durada en plasma, cosa que es tradueix en un augment i estabilització dels nivells de dopamina al cervell, prolongant de forma significativa el període de temps que el pacient es troba en una fase ON - o d'activitat-. La co-administració d'entacapona amb levodopa, ademés de resultar segura per al pacient, aconsegueix una funció més fisiològica del sistema neuronal dopaminèrgic al cervell, evitant les fluctuacions brusques d'aquets nivells, cosa que contrarresta els principals símptomes de la malaltia de Parkinson y podría repercutir a un retràs de l'aparició de les complicacions motores que surgeixen quan s'administra levodopa tota sola.

· I AQUETS NOUS FÀRMACS NO PROVOQUEN EFECTES SECUNDARIS RELLEVANTS?

Existia una certa preocupació a la comunitat científica per la possibilitat que tots els inhibidors de la COMT poguessin desenvolupar els mateixos efectes adversos greus que el primer inhibidor de la COMT comercialitzat tolcapona, especialment al fetge. Aquest possible efecte de classe s'ha descartat. Entacapona ha demostrat esser eficaç i segur en més de 80.000 pacients amb malaltia de Parkinson y no precisa monitorització de la funció hepàtica.

· QUINS ALTRES RECURSOS FARMACOLÒGICS EXISTEIXEN PER FER FRONT A AQUESTA MALALTIA?

A més dels esmentats, s'utilitzen els anticol·linèrgics, que alivien la rigidesa i la tremolor, i redueixen l'excés de producció de saliva, però els seus efectes secundaris importants, limiten la seva utilització a pacients joves o en els que predomini la tremolor.
També han demostrat la seva eficàcia els agonistes dopaminèrgics, amb representants com: Pergolida, pramipextol, ropirinol, bromocriptina i cabergolina.
També s'utilitzan l'antivíric amantadina i un inhibidor de la MAO-B, la selegilina.

· FINS A QUIN PUNT EL TRACTAMENT QUIRÚRGIC POT SOLUCIONAR ELS SÍMPTOMES DE LA MALALTIA DE PARKINSON?

Si es fa una correcta selecció de pacients, la cirugia i concretament les técniques d'estimulació cerebral profunda, són una alternativa eficaç. D'ençà de fa varis anys s'ensenyan altres técniques experimentals com la teràpia celular.

· S'HAN ORGANITZAT A ESPANYA DISPOSITIUS D'AJUDA SOCIOSANITARIA PER ALS MALALTS Y ELS SEUS FAMILIARS?

Gran part d'aquestes necessitats les cubreix actualment la Federació Espanyola de Parquinson, que agrupauns 5.000 afiliats i que ha asumit importants labors d'informació, formació, rehabilitació motora i del llenguatge, i que dona atenció psicològica al malalt i als seus familiars.

· PER QUÉ ES CELEBRA EL DÍA MUNDIAL DE LA MALALTIA DE PARKINSON?

L'escassa atenció que han prestat les autoritats sanitàries de tot el món a un problema de creixent impacte sociosanitari ha animat a les associacions d'afectats, en colaboració amb la OMS, a promoure noves iniciatives que serveixin perque la societat agafi consciència sobre la importància d'aquest problema. Amb la celebració del Día Mundial de la malaltia de Parkinson, que té lloc des de 1997 el día 11 d'Abril -coincidint amb l'aniversari del naixement del Dr. James Parkinson-, es preten sensibilitzar a la població sobre la trascendència y les greus conseqüencies d'aquest trastorn neurodegeneratiu.

DONATIVOS

 AYUDAR HOY A LOS DEMAS ES AYUDARNOS MAÑANA A NOSOTROS MISMOS, POR TANTO SI QUIERES COLABORAR CON TU DONATIVO PUEDES HACERLO EN LA SIGUIENTE CUENTA

Campaña Captación de socios, "Podemos ayudarte, puedes ayudarnos".
Con muy poco dinero puedes ayudarnos.
Hazte socio y ayudanos a seguir mejorando la calidad de vida de los afectados de Parkinson en estos tiempos tan dificiles.

 SA NOSTRA   2051 0195 36 1020186355

 GRACIAS POR TU AYUDA.